Arbre-arbust caducifoli, més o menys aromàtic, gran i ramificat que pot arribarà fer 10 metres d’altura.
ELS NOMS DEL SAÜC
Etimologia: Sambucus prové del mot “sambuke” grec, que significa flauta. I sambuke deriva del sànscrit “Bhuka“, que significa forat. Antigament es feien flautes amb branques de saüc. La fusta de les branques del saüquer és molt tova, raó per la qual és molt fàcil de buidar
Els noms amb els que se’l coneix actualment són:
• Sambucus nigra L.
- Nom català: Sabuc, Saüc, Saüquer, Saüquera
- Nom castellà: Canillero, Sabuco, Sabugo, Sauquero, Saúco
- Nom francès: Grand sureau, Sureau noir
- Nom anglès: Common elder, Elder, Elderberry, European elder
CULTIU
De forma natural el saüc pot créixer a partir de les llavors dels fruits que cauen a la tardor. Neix, espontàniament a marges i cases derruïdes. Espot cultivar preparant esqueixos de primavera a estiu. Es talla un tros de branca, es clava al terra i arrela molt fàcilment. S’adapta a tot tipus de climes i terrenys, especialment als climes freds.
RECOL.LECCIÓ
Del saüc podem recol·lectar tant les flors com els fruits. Les flors s’hauran de collir just quan floreixin i en el cas dels fruits caldrà esperar a que siguin ben madurs.
EMMAGATZEMATGE
Del saüc podem guardar sobretot les flors, assecades prèviament, procurant que la temperatura d’assecatge no sobrepassi els 40ºC. Si el procés d’assecatge no es fa de forma correcte es poden produir floridures, fermentacions i oxidacions que poden malmetre el material. Els fruits s’acostumen a emprar frescos.
UNA MICA D’HISTÒRIA
El saüc és un arbust plurifuncional, conegut i usat des de l’antiguitat.
Ús medicinal. L’ús medicinal del saüc és, sens dubte, molt vell. Apareix ja en papirs egipcis on es descriu el seu ús tòpic per a la cura de la pell. Els grecs n’utilitzaven les arrels i les escorces per a fer infusions per a tractar el restrenyiment. Els romans ja tractaven amb les infusions de les flors de saüc les malalties respiratòries com els refredats, tos, grips, asma, etc..
PRINCIPIS ACTIUS DEL SAÜC
Els principis actius del saüc són nombrosos i variats i no es pot establir una relació clara entre aquests i les propietats medicinals que se li assignen. Segons les diferents parts del saüc distingim:
- Flors: els components del seu oli essencial (amb linalol, citronel·lol, àcid palmític, linoleic i linolènic) , alcaloides, tanins (polifenols astringents, amb poder cicatritzant, antiinflamatori i desinfectant) , mucílags (fibra soluble de naturalesa viscosa que evita el restrenyiment, les flatulències i irritacions estomacals), àcids orgànics , pigments flavònics (pigments amb propietats antioxidants), triterpens, vitamina C i abundants sals potàssiques.
- Fruits madurs: pigments flavònics, pigments antociànics (pigments de color vermell blavós que afavoreix en la vista i la circulació), vitamines A i C, colina(component de la vitamina B) i sucres entre d’altres
RECEPTE
Beguda gasosa, cava de flors de Saüc
Ingredients:
- 6-7 ramells de flor de Saüc millor una mica passades
- 1 dl de vinagre
- 4 l d’aigua
- 2 llimones (suc o en rodanxes)
- ½ kg de sucre
Preparació:
Es dilueix el sucre en 2 litres aigua.
Afegir resta d’ingredients en un recipient obert tapat amb una gasa.
Deixar macerar 3-5 dies en lloc assolellat (la finestra).
Desprès de 3-4 dies es formen unes bombolles.
Filtrem i afegim 2 litres d’aigua.
Guardem uns dies més, I obtenim un beguda gasosa.
Per obtenir un beguda amb una mica d’alcohol i amb mes gas.
Embotellar el líquid en ampolles de cava.
Fixar el suro amb fil ferro.
Emmagatzemar les ampolles horitzontalment unes 4 setmanes més.
Ull!!! perill molt gran d’explotar. Guardar les ampolles en lloc segur i sense riscos d’embrutar.
esta molt bo moltes gracies